de tothom. gregari(fig.). sociabilitat. Cp. comunicatiu, afable, amable Ant. Incivil. Insociable. Esquiu. Esquerp. Isard. Salvatge. Solitari. Intractable. Ésser un os. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

planta conreada, però que ha degenerat. embordeïto embordonit, íd. silvícola, que viu als boscos, dit esp. dels animals. selvàtic, salvatge. Ant. Satiu. De cultiu o cultivat. 2 Relatiu al bosc. forestal. Guàrdia forestal. Recursos forestals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 malànima(adj. i m. i f.). Aquells malànimes el van malferir. feral feroç insensible inclement bàrbaro barbàric atroç, es diu del fet, no de la persona. Un crim atroç. inhumà carnisser sanguinari salvatge sàdic truculent malentranyat(persona) despietat impietóso impiadós(≠ impiu) no tenir [...]

gallina o pollastre) carn de pèl(de conill, llebre, etc.) carn de ploma(d'ocells) carn de llet(d'animals de llet) salvatgina(de bèstia salvatge, de caça) porquim, carn de porc. frescumo frescumada, carn de porc matat de poc. salaóo salums, carn salada. xixina, carn picolada o trinxada. carn magra [...]

en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora(a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una [...]